Els túnels dels metros més moderns són infraestructures complexes i altament especialitzades. A diferència dels túnels tradicionals, els actuals poden ser construïts de diferents formes segons el context urbà, la profunditat i les condicions geològiques.
A més de la part estructural, aquests túnels incorporen elements essencials per a la seguretat i la ventilació, com els pous que permeten renovar l’aire, controlar la temperatura, compensar pressions i evacuar fums en cas d’emergència. També s’hi preveuen sortides d’emergència adequades segons la configuració del túnel, per garantir una evacuació ràpida i segura dels passatgers si cal.
La construcció de la línia L9 Sud i L10 sud de metro va ser un gran repte en l’àmbit de les infraestructures subterrànies. La línia es va dividir en tres tipologies de construcció:
Tipus 1 (Túnel doble via fet amb tuneladora (TBM))
Aquest tipus comprèn el subtram entre l’Aeroport i Fira.
Consta d’un túnel de doble via, el més habitual en les línies de metro de Barcelona. Les estacions s’han construït a cel obert entre pantalles amb un disseny d’andanes laterals convencionals.
trenscat.com
Tipus 2 ( Túnel de doble altura fet amb tuneladora (TBM))
Aquest tipus es troba al tram entre Can Tries | Gornal i Zona Universitària
Són túnels de 12 metres de diàmetre, però a diferència del Tipus 1, estan disposats en dos nivells, un per cada direcció. Aquest estil permet integrar-hi directament les estacions dins del túnel, evitant perforacions addicionals per construir les andanes. És una solució ideal per
estacions molt profundes.
trenscat.com
redferroviariabcn.blogspot.com
Tipus 2.2 (Túnel estil mina)
Aquest tram el trobem entre Europa | Fira i Can Tries | Gornal
En aquest cas, el terreny sol mostra complicacions per introduir-hi una tuneladora (per exemple, zones amb sòls poc homogenis, rocosos o el més habitual, la necessitat d’unir dos trams).
ā
Aquest tipus s’utilitza quan:
ā
-
El tram és curt o té una geometria especial, que fa poc rendible l’ús d’una tuneladora gegant.
ā
-
Cal construir estacions molt profundes o grans cavernes, aquestes operacions requereixen excavació manual i sosteniment progressiu, el que fa una construcció més lenta.
-
És necessari controlar amb més precisió els assentaments del terreny per evitar danys en edificis propers.
-
És necessari unir dos trams fets amb diferents tuneladores, el cas d’aquest tram a l’L9.
ā
En el cas de l’L9, la tècnica de mina es va emprar en alguns trams d’accés i en connexions entre túnels excavats per diferents tuneladores.
trenscat.com
Tipus 3 (Viaducte)
El viaducte és una via situada a la superfície en comptes del subsol que s’eleva fins a 6 metres per facilitar la circulació per sota. Encara no ser un túnel, el viaducte és l'opció més econòmica i la més ràpida de construir, que trobem a tot el traçat exterior de l’L10.
És una solució molt freqüent quan el traçat es planteja abans del desenvolupament urbà de la zona o perquè no hi ha possibilitat de fer-ho de manera subterrània.
trenscat.com
TUNEL L8 (Túnel de doble via fet amb tuneladora (TBM))
L’estil de construcció de l’ampliació de l’L8 és una millora del tipus 1 de l’L9
Aquest tipus de túnel es troba entre el tram Pou d'atac Gran Via i Cua de maniobres de Gràcia.
Aquest tram consta de 3,7 km de túnel excavat amb tuneladora (TBM), com en el Tipus 1 de l’L9.
La millora respecte al tipus 1 son les estacions, que s’han resolt amb cavernes ampliades després del pas de la tuneladora, amb pous entre pantalles fets des de la superfície. Aquest sistema és especialment adequat per a construccions profundes que disposen de prou espai a la superfície a diferència del Tipus 2 que l’estació es fa dins el mateix túnel.
Pous de Ventilació
Els pous de ventilació són elements essencials en la infraestructura de qualsevol línia de metro. Això és degut a diversos motius tècnics i de seguretat, que garanteixen el funcionament eficient i segur del tunel.
Les principals funcions dels pous de ventilació són les següents:
Renovació de l’aire: Els túnels són espais tancats on es poden acumular gasos, pols en suspensió i altres partícules generades pel funcionament dels trens. Els pous de ventilació permeten introduir aire net i expulsar l’aire brut, mantenint una qualitat de l’aire adequada per a usuaris i personal tècnic al tunel.
Extracció de fums en cas d’incendi: En situacions d’emergència, els pous actuen com a vies d’extracció dels fums, millorant la visibilitat i reduint la concentració de gasos tòxics.
Regulació de la temperatura: El pas continuat de trens i el funcionament dels sistemes elèctrics generen calor. Els pous contribueixen a dissipar aquesta calor i evitar sobreescalfaments que podrien afectar els sistemes tècnics i al funcionament de la linea.
Equilibri de pressions: El moviment dels trens dins del túnel genera variacions de pressió al seu pas. Els pous de ventilació ajuden a compensar aquests canvis, reduint l’estrès estructural de la infraestructura.
A més d’aquestes funcions, cal destacar la distribució estratègica dels pous al llarg del traçat per garantir una cobertura òptima tant al metro de Barcelona com al metro de Madrid els pous es situen a una distancia d’entre 1200m a 1600m, garantint l’optim funcionament en aquest trams.
redferroviariabcn.blogspot.com
Sortides d'emergencia
Quan hi ha una emergència dins del túnel de metro, els passatgers han de poder evacuar de manera ràpida i segura. Hi ha dues opcions:
ā
-
Evacuació per la via
ā
Si s’utilitza la via com a ruta d'evacuació, cal disposar de passarel·les o elements que permetin passar del tren a la via amb seguretat.
Un cop fora del tren, els passatgers es dirigeixen cap a un lloc segur: normalment aquest pot ser l'estació més propera, però si entre les estacions hi ha més de 1,5 km de distància es col·loquen sortides d'emergència1.
Existeixen dos tipus de sortides d'emergència en funció de la secció del túnel:
ā
-
En túnels amb dues vies, es construeix un pou amb escales que connecta directament amb l'exterior.
ā
-
En túnels separats (un per a cada sentit de circulació), el túnel no afectat es considera lloc segur, i s’hi arriba mitjançant galeries que connecten els dos túnels.
redferroviariabcn.blogspot.com
redferroviariabcn.blogspot.com
redferroviariabcn.blogspot.com
redferroviariabcn.blogspot.com
2. Evacuació per nivellsā
ā
A l’L9, com a la gran part de línies metropolitanes, la primera opció sempre és evacuar fins a l'estació més propera. Però, com que les estacions tenen distàncies molt llargues entre elles, s'han construït vies d’evacuació d'emergència.
ā
El disseny es basa en la idea que el túnel oposat
(no afectat) és un lloc segur2. Per això, les sortides d’emergència de l’L9 són escales internes que connecten els dos nivells de via. D'aquesta manera, els passatgers poden passar ràpidament al túnel segur i des d’aquest continuar per poder anar a l’estació més propera.
redferroviariabcn.blogspot.com